Reducció de Riscos

El prohibicionisme ha demostrat ser ineficaç quant als seus objectius –ja que no compleix amb les seves metes de reduir el consum, ni molt menys eliminar-ho per complet-, ineficient econòmicament –costa quantitats ingents de diners, obtenint a canvi uns resultats molt pobres quan no inexistents- i injust socialment –s'enceba especialment amb les minories ètniques i els col·lectius més desfavorits econòmicament-, la qual cosa es pot veure en el fet que mentre que el consum de substàncies és transversal en la societat (quant a gènere, classe, ètnia etc.), les sancions i penes de presó no ho són. Els efectes perversos del prohibicionisme han provocat majors problemes soci sanitaris (violència, corrupció, epidèmies etc.) dels quals pretenia evitar al principi.

"Els usuaris terapèutics han de tenir un espai propi, on prevalguin criteris científics, l'objectivitat i la rigorositat, en un assumpte tan important i transcendental com és la salut.".

Davant aquest panorama, els experts en la matèria i la comunitat internacional cada vegada es mostra més procliu a canviar el paradigma que guia actualment l'acció en les polítiques de drogues en la majoria dels països; es proposa substituir l'enfocament prohibicionista i l'actuació policial, pel nou paradigma de la reducció de riscos i l'actuació sanitària amb la finalitat de combatre els problemes soci sanitaris que poden generar-se amb els consums compulsius o problemàtics de les substàncies ara fiscalitzades.

Per a l'àmbit que ens ocupa, el cànnabis medicinal, el prohibicionisme ha tingut i té unes conseqüències molt greus: d'una banda, des dels anys cinquanta en els quals es va declarar la planta del cànnabis sativa com una substància perillosa (sense evidència científica alguna i amb una forta carrega moralista i fins i tot racista), la planta va passar a considerar-se sense cap valor terapèutic (obviant així milers d'anys d'ús medicinal i les seves múltiples propietats); d'altra banda, en l'actualitat, a causa de la prohibició de la planta, als investigadors biomèdics que treballen amb cannabinoides se li posen moltíssimes dificultats a l'hora de poder realitzar assajos clínics on s'administrin a persones cannabinoides fiscalitzats com el THC, malgrat els esperançadors que són els resultats de l'experimentació en assajos pre-clínics in vitro i in vivo -en rosegadors- sobre el potencial dels cannabinoides com a agents antitumorals (anteriorment citats).

Una de les raons de ser de Medcan és la de proporcionar informació detallada, objectiva i fidedigna al gran públic sobre el cànnabis medicinal i les propietats terapèutiques dels cannabinoides.

Per a això, ens basem en l'evidència científica disponible, al nostre espai pot trobar diferents dossiers sobre publicacions científiques relatives al cànnabis i els diversos usos medicinals en cadascuna de les patologies susceptibles de ser tractades amb cànnabis. L'equip de Medcan consta d'un metge col·legiat especialista en el sistema endocannabinoide i els fitocannabinoides, un fisioterapeuta i un antropòleg mèdic. Per a una total seguretat en l'ús medicinal de cannabinoides realitzem un control exhaustiu mitjançant analítiques de laboratori de tots els productes dels quals disposem. Així mateix, el nostre equip realitza un seguiment particularitzat de cadascun/a de els/as pacients.

Fins a fa no gaire temps els/as usuaris/as medicinals es veien en l'obligació de recórrer al mercat negre per poder obtenir el seu cànnabis medicinal, havent de consumir un cànnabis del que desconeixien les proporcions que contenia de THC, CBD i altres cannabinoides, així com si estava adulterat, contaminat per metalls pesats o insecticides (provinents de la terra, l'aigua o els productes químics que s'haguessin pogut utilitzar durant el procés de cultiu de les plantes).

Amb la irrupció de les associacions de consumidors de cànnabis a Espanya (sobretot al País Basc i Catalunya), molts usuaris terapèutics han trobat una via alternativa al mercat negre, on poden en general obtenir més i millor informació sobre la planta i un cànnabis d'una certa qualitat en molts casos. No obstant això, la presència de metges o de personal sanitari especialitzat en cànnabis medicinal és molt escassa, pràcticament anecdòtica, en l'escenari dels clubs socials de cànnabis. Amb la millor de les intencions en algunes associacions de consumidors de cànnabis s'han dispensat olis, tintures i altres productes que contenien cannabinoides a usuaris medicinals sense el més mínim control sobre què s'estava consumint exactament, ni en quines proporcions, ni com s'administrava, ni de quina manera s'havien conreat i processat les plantes de cànnabis sativa i d'on es van extreure els cannabinoides.

Tot i reconèixer el paper positiu que moltes associacions de consumidors recreatius de cànnabis han tingut pel que fa als usuaris terapèutics en allunyar-los del mercat negre i proporcionar-li cànnabis i informació de major qualitat, creiem que els usuaris terapèutics han de tenir un espai propi, on prevalguin criteris científics, l'objectivitat i la rigorositat en un assumpte tan important i transcendental com és la salut.