El CBD, o cannabidiol, és un cannabinoide del cànnabis amb múltiples aplicacions terapèutiques. Ha saltat a la fama perquè no té efectes psicoactius, no col·loca, i la comunitat científica li atribueix propietats antiinflamatòries, antidepressives o neuroprotectores, entre altres. Fruit d'això el mercat s'està omplint de nous productes amb CBD com ara flors, cosmètics, begudes o olis d'ús tòpic o d'ús alimentici.
“El cannabidiol no és addictiu ni nociu per a la salut”. Així ho va estimar un Comitè Expert en Drogodependència de l'Organització Mundial de la Salut al desembre de 2017.
Segons aquest informe que va marcar un abans i un després en la història del CBD, els experts van emetre vàries conclusions favorables a l'ús de cannabidiol. D'una banda, van concloure que el CBD no desperta dependència en els qui ho consumeixen. Per un altre, quin, encara que s'abusi d'aquesta substància, el consum abusiu no tindria efectes perjudicials per a l'ésser humà. I, a més, van corroborar que el consum de cannabidiol no produeix efectes psicoactius (no altera el funcionament mental dels humans), ni tampoc cardiovasculars.
Aquest comitè d'experts va asseure amb les seves conclusions les bases per a poder aprofundir en la recerca científica i metgessa de les propietats que ells mateixos adjudicaven a aquest cannabinoide. No va haver-hi canvis legals a Espanya sobre el CBD en conseqüència d'aquest informe, però aquí va quedar l'opinió favorable al consum de cannabidiol per part de l'agència mèdica de major prestigi internacional.
Al desembre de 2020, el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea va dictar una sentència que va implementar una jurisprudència molt favorable a la comercialització de productes de CBD. Contrari a l'opinió de Nacions Unides que tota substància provinent de la tintura o resina extreta del cabdell del cànnabis hauria de ser fiscalitzada, en aquesta sentència contra una companyia francesa, que havia estat prèviament condemnada per un tribunal francès, el TS de l'O.E. va sentenciar que:

“Un Estat membre no podrà prohibir la comercialització del cannabidiol (CBD) legalment produït en un altre Estat membre si s'extreu de la planta de Cànnabis sativa íntegrament i no sols de les seves fibres i llavors”

L'esmentat tribunal va argumentar que, si l'esperit del legislador hagués estat controlar o prohibir el CBD o la resta de cannabinoides, els hagués inclòs específicament en les llistes de fiscalització, igual que sí que va fer amb el THC. Pel que el CBD no es pot fiscalitzar a nivell internacional.
Per tant, el CBD no es pot fiscalitzar internacionalment, sent aplicable els articles 34 TFUE i 36 TFUE, que han d'interpretar-se en el sentit que s'oposen a una normativa nacional que prohibeix la comercialització del cannabidiol (CBD) legalment produït en un altre estat membre.
Molta d'aquesta controvèrsia en relació amb l'ús del *CBD es deu sobretot a l'antiguitat de la regulació de la matèria, constituïda per la Convenció Única de les Nacions Unides sobre Estupefaents de 1961, que Espanya va ratificar, aprovant en 1967 la Llei 17/1967, de 8 d'abril, que regula les substàncies controlades i el Conveni de l'ONU sobre substàncies psicotròpiques de 1971. Malgrat tot, destacar que, en la seva 40a reunió, el Comitè d'Experts en Farmacodependència de l'OMS va estudiar un examen crític del CBD, i va recomanar que els preparats que es considerin CBD pur no s'incloguin en les llistes dels tractats internacionals de fiscalització de drogues. Segons aquest informe, encara que el CBD és present en el cànnabis i en la resina de cànnabis, el mateix manca de propietats psicoactives i de potencial per a generar addicció i dependència.
En concret, el comitè d'experts va recomanar afegir una nota al peu a la Llista I de la Convenció Única sobre Estupefaents de 1961, en la qual s'indiqui el següent:

“Els preparats que continguin predominantment cannabidiol (CBD) i no més d'un 0,2% de delta-9-tetrahidrocannabinol (THC) no estan subjectes a fiscalització internacional”.

Aspectes Mèdics

El CBD a Espanya no té permès el seu ús mèdic de manera indiscriminada, existeixen medicaments que ho contenen, però han de ser àrduament defensats pel Doctor que els prescrigui, certificant que tindran millor resultat que altres medicaments usuals i al mateix temps, haurà de subministrar-ho la farmàcia hospitalària, això com a mínim fins a 31 de desembre de 2022, veurem com canvia el panorama més endavant.
El CBD ha demostrat en diversos estudis ser un bon ansiolític. El cannabidiol (CBD) és un dels principals compostos de la planta Cànnabis sativa sense propietats com a droga d'abús. Aquest fàrmac pot interactuar amb més de 65 objectius diferents, com el receptor 55 acoblat a proteïna G (GPR55), els receptors vanilloides (TRPV1), el receptor serotoninèrgic 5-HT1A, els receptors opioides mu i delta i el receptor gamma activat pel proliferador de peroxisomes (PPAR-γ). En particular, el CBD actua com un modulador alostérico no competitiu del receptor cannabinoide 1 (CB1r) i com un agoniste invers del receptor cannabinoide 2 (CB2r).
Diversos estudis clínics i preclínics van demostrar que el CBD presenta accions antidepressives, ansiolítiques, antipsicòtiques i neuro protectores, presentant una estratègia terapèutica potencial atractiva per a tractar els trastorns de l'estat d'ànim.
També el CBD té destacades propietats com:
  • Anticonvulsionant. Ja s'utilitza en nens i adults amb epilèpsies refractàries que no responen a altres tractaments.
  • Analgèsic. Segons un estudi publicat en European Journal of Pain, els efectes que causa en el sistema nerviós poden ajudar a reduir el dolor en pacients amb artritis reumatoide.
  • Ansiolític. Existeix un estudi publicat en la revista Neurotherapeutics que recolza els efectes beneficiosos que té prendre dosis d'entre 300 i 600 mg de CBD per a reduir l'ansietat, la por i millorar el moment d'inducció al somni.
  • Neuroprotector. Hi ha estudis, com un elaborat per la Queen’s University, que semblen demostrar que és eficaç en el tractament del pàrkinson, millorant o endolcint els efectes secundaris d'aquest i hi ha uns altres que el relacionen amb una millora, també dels efectes secundaris en l'alzheimer. No obstant això, encara no hi ha evidència suficient.
  • Anti-nàusea i antiemètic. S'ha provat en pacients oncològics que tenen nàusees i vòmits per la quimioteràpia, juntament amb uns altres cannabinoides.
Generalment es recomana el seu ús sublingual (encara que això forma part del guiatge en el seu ús per part d'un Doctor especialitzat).